DIA 23 GOODBYE



Here we were again. The  excuse this time was to pick up Laura after her. great experience working at one  of the best places in town as well  as improving her English ( which we have to  say has improved a lot and has felt very welcomed ) . However, all the excuses are good to come back to Canada,where we feel like home and can spend time with our Canadian families the Scotts and the Morrows.
This time we have had the opportunity to discover very different National Parks, not only in Canada but also in the United States.
We visited Glacier National Park which is full of wildlife , especially bears. After that, we visited Yellowstone, the best known National Park in our childhood thanks to the Yogui Bear cartoons ( unfortunately  no trace of him ) .  The bubbling and the colours of the pools and springs , the boiling. waters of its great amount of  geysers and its wildlife , is a thing we'll always have in our minds. Can you imagine traffic jams due to bisons or prohorns? For us the bad point were just the crowds. The Tetons National Park although it is not a very big Park  has two very different parts, an alpine scenery and the prairies.
We also could learn a bit more about Native Americans and have fun with the rodeos.
On the way back "home", we stopped at beautiful BC which has offered lakes to swim, trails to hike and excellent fruit to eat.
Thank you for being such great hosts. Thanks to Stefan for finding Laura a job  and  always  transmitting happiness . To Lesley for being not only a great host but also for the evening chats with Laura and helping her to become independent and for hosting all the family as well as going sightseeing with us. Thanks to Adam and family for organizing such a huge meals. And thanks to Andrea to make Laura feel more like a sister than a friend , for taking care oh her,  hanging out  and going shopping with her ( she learnt so much that after some days she did it on her own!!).
All of us have had a great time we appreciate everything you have done and you know you have a home in Vic.
Hope we Can travel next summer again to one of the breathtaking places the world offers. 

Big Hugs.


Pessarrodona Family

Dia 22 Calgary

Hola a tots. Avui és el nostre últim dia de viatge. Ens hem llevat d'hora perquè havíem d'acabar de deixar l'auotocarava a punt per retornar-la i un cop llestos hem anat ja cap a l'aeroport. Allà ens hem vist amb l'Stefan i la Ruth i hem dinat junts, l'Andrea també havia de venir a veure´ns però està malata, i quan ha acabat de treballar ha vingut la Lesley que s'ha estat amb nosaltres fins a l' hora d'embarcar. A les 6,25 de la tarda marxa el nostre avió.

Com sempre hem gaudir de tots els llocs i les oportunitats que hem tingut. Potser una mica massa de calor alguns dies i una mica massa de gent a Yellowstone però en definitiva moltes imatges inesborrables. Ha estat el primer any que hem viatjat sense l'Albert i l'hem trobar a faltar  i durant moltes estones hem pensat en ell ( sobretot quan hem vistos óssos) , però malgrat no ser-hi present físicament ens hem sentit igualment acompanyats des de la central que hem instal.lat aquest any a Blanes.
Esperem que els Pessatours continuin viatjant i que guadim de la companyia de tots vosaltres els nostres seguidors del bloc.
Aqui teniu algunes fotos que recorden alguns moments del viatge.
No hem tingut en cap moment sentiment d'inferioritat, els óssos han estat presents gairebé sempre al viatge igual que els búfals i els antílops. Hi ha botigues que s'ho agafen amb calma, i les escopetes hi tornen a ser presents.

Fins aviat,
Família Pessarrodona-Silvestre
23 d'agost de 2013







Dia 21. Marble Canyon Campground- Calgary

11:02 Publicat per csilvestre 1 comentaris
Hem passat la nit al Marble Canyon Campground on hi havia més cartells d'alerta presència d'óssos, que campistes. I on s'ha format gel a fora l'autocaravana, i déu n'hi do del fred que feia a dins. Com que no he pogut fer cap dels trails que voliem fer perquè estaven tancats per òssos hem enfilat cap a Banff, i desprès d'una visita a la població hem anat cap al Melewake Lake. Al llac, hem dinat i hem aprofitat per fer algunes fotografies per completar el viatge. A mitja tarda ja hem tirat cap a Calgary, on hem endreçat les coses i netejat l'autocaravana per deixar-ho tot apunt per la marxa de demà.



Dia 20. Invermere-Marble Canyon Kootenay NP


Al llevar-nos hem anat a l'oficina de turisme i curiosament ens ha passat pel costat del cotxe un Big Horn ( Mufló ), la qual cosa dóna idea de com els humans hem invadit el seu espai.
Poc després, ja ens estavem banyant al Radium Hot Springs, unes piscines d'aigua calenta a l'entrada del Kootenay National Park. Es podia anar a una piscina d'aigua "freda" (28 graus), la que estavem nosaltres (39 graus) o un hot tub, d'aigua cremant i bombolletes!
Hem fet una parada a l'Olive Lake, un llac petitó de color verd, que es va mantenint degut a una font termal que surt de sota el llac, i un rierol que surt de sota un arbre. Després hem seguit la carreterra del parc fent una parada al Kootenay Valley View Point. Els paisatges de la British Columbia són realment incomparables, i fa justicía al seu eslogan "Beatiful BC", i et deixen bocabadat. Havent dinat, el trail de 5'2 km (per mantenir la línea) Dog Lake. On hem pogut gaudir una estona de l'única companyia de dos cérvols. Hem arribat fins el Marble Canyon on volíem fer el trail, però està supertancat per presencia d'óssos. 






Dia 19. Columbia Falls-Invermere

11:46 Publicat per csilvestre 1 comentaris

Ja tornem a ser al Canadà!. Després d'una aturada a Eureka, "the last best place" in Montana, situat als Tobacco Plains , hem creuat la frontera novament en direcció a British Columbia i hem continuat amunt fins a Invermere. Pel camí hi ha diferents llacs i hem aprofitat per banyar-nos al Wasa Lake, amb un fons de muntanyes preciós i l'aigua a bona temperatura. Un cop refets de la calor i de camí cap a Invermere hem parat al Columbia Lake. Ja sabeu sabeu que som una mica fans del Canadà, però el color dels llacs i el verd de les seves muntanyes no té comparació. 
A Invermere, situat a la "Valley of Thousand Peaks", centre d'esqui a l'hivern i dest;i turistic pel seu llac i entorn a l'estiu,  hem donat una volteta al poble, un downtown ple de cistelles de flors de tots colors però amb un excés de  tranquil.litat  xocant per a nosaltres per ser un dia d'agost a les set de la tarda ja que la botiga que tanca més tard tanca a les sis. 





Dia 18. Bozeman - Columbia Falls

Avui dia de fer quilometres. Hem sortit de Bozeman ben d'hora en direcció a Butte ,una ciutat minera i segons els locals "The richest hill on earth", degut a l'extracció primer d'or i plata i després coure. Hem visitat el museu mundial de la mineria ( que en realitat és nomes una representació del poble miner del segle XIX). Després hem visitat el Mineral Museum a la facultat de Enginyers de Mines i Geologia de Butte, on hi havia una pedra groga que ens ha agradat força ( veure la segona foto..)
Tot seguit direcció cap al nord, cap a les Rockies, a veure si deixem la calor enrere, i un cop fet un parell de parades tècniques a costat de llacs hem acabat dormint a Columbia Falls!



 


Dia 17. Crow Agency

Ahir vam passar per un super que és el primer que veiem aquest any que venen escopetes i caps d'animals dissecats directament, per això de si no els vols anar a caçar.. ( Per encàrrecs raó aquí)


Avui el dia l'hem dedicat a un aspecte interessant de la cultura nordamericana, tot i que ahir al vespre

només havent fet senyal d'arribada al càmping ja ens vam estrenar. Resulta que el dia que vam estar a Browning i vam visitar el Museu dels Indis Americans, la Carme - que sempre parla amb tothom- , va xerrar amb un dels "artistes" locals i li va comentar que aquest cap de setmana feien la trobada anual de totes les tribus indies dels US a Crow Agency. I calculant, calculant i com que "només" haviem de fer 300 kilometres més d'anada i 300 de tornada de la nostra ruta original ens vam decidir a aprofundir en la història i costums dels indis americans. El poble és la capital mundial del tepee. Hi ni havia més de 1200 al campament amb gent vinguda de tot arreu. Ahir al vespre vam poder assistir al Pow Wow, que és una desfilada de totes les diferents tribus amb música en directe i que és tot un esdeveniment.


Avui hem anat al rodeo, que començava a la una. Com a bons catalans hem arribat ben puntuals (12:30, per agafar lloc). Però resulta que aquesta gent va amb molta calma i fet i fet han començat a les dues. D'entrada, himne americà amb llengua Crow, després l'himne crow i la bandera crow, tothom dret sense barret ( tothom de cowboy, nosaltres sense les gorres).
Primer , prova per dones a contrarrellotge al voltant de bidons, seguidament nenes i noies ( n'hi havia de deu anys) fent la mateixa prova amb els mateixos cavalls, és a dir, molt més grans que elles.

Després la primera cursa de cavalls amb gent apostant a tope ( nosaltres apostarem al pròxim rodeo ..). Posteriorment ,  la prova que tots esperavem ( i es quan han començat a arribar tots els que no eren guiris) el rodeo propiament dit ( doma de  cavalls), que ha sigut espectacular i molt divertit.

A La segona cursa de cavalls, l'home que seia davant seguia apostant..,  ha sigut una volta a la pista.
( L'altre havia sigut nomes una recta d'unes quantes iardes). Despré,s vedells perseguits per dos homes amb cavall que   tractaven d'aturar-lo agafant-lo pel coll i tombar-lo. Més endavant, el mateix però no s'hii valia tirar-s'hi a sobre, s'havia de llaçar-lo primer pel coll i després per les potes del darrere.

Al cap de cinc hores, tornaven a repetir el mateix ( és a dir, apostar als caballs, rodeo i llaçar vedells) i la mama s'ha cansat. El pare i jo, com a bons guiris, ens hem quedat fins al següent rodeo. Però després de sis hores i al ritme que anaven, hem decidit aixecar el campament i no hem pogut veure la doma dels vedells grossos, que a les nou del vespre encara deu estar per fer..

 

RESPOSTES A COMENTARIS

Finalment, avui que disposem d'un camping amb internet i GRATIS responem algunes de les vostres curiositats. Perdoneu si a algu no li contestem, i agraim a tothom els vostres comentaris ( i animeu-vos els que sabem que llegiu el bloc i no us atreviu).
Primerament , això de la taxa blogera ens ha agradat molt ja que hem de buscar fonts de finançament com sigui per poder continuar viatjant. Ens hi posarem de seguida que arribem. L'alçada de Yellowstone on hi havia els geisers es de 2400 metres. Les fotos del riu estan censurades pel protagonista, ho sentim.
Pel que fa al monument al Yogui teniu tota la raó , i la cistella del picnic no hi ha gaire perill perquè mengem dins l'autocaravana.
De les compres, moltes gràcies per les adreces però  degut a l'excés d'equipatge que porta la Laura, després de la seva etapa canadenca, em sembla que ho hauré de deixar per una altra ocasió.
Com que ja hem fet unes quantes caminades, no us preocupeu per la nostra línia, a més també fem dietes de corn on the cob( blat de moro bullit) i  ens hem d'alimentar perquè les iaies estiguin tranquil.les.
Pel tema casinos, constatem que és ben cert el que diueu , i fins i tot avui al càmping  tenim una game room perquè ens comencem a entrenar i avui també hem vist un anunci enorme de casino al costat d'una església. I anirem molt en compte perquè no ens agafi la síndrome de Stendhal.. que si no.
Desitgem molt bones vacances als que  que se'n van de vacances, als que ja hi són i ens n'alegrem de les  últimes incorporacions que ja les trobavem a faltar.
Si llegiu o veieu a les noticies que hi ha un incendi a Yellowstone, és veritat i no hi tenim res a veure.
Per últim, només volem dir que  ens falta la companyia del que diu  "óssos".

Dia 16. Red Logde-Crow Agency

12:24 Publicat per csilvestre 2 comentaris
Avui dia de ruta. Després de llevar-nos amb vistes al rierol i a les muntanyes, hem anat fins a Red Lodge. Un poblet molt bonic al peu de les muntanyes, que ara és famos per l'ski i a l'estiu pel turisme cap a Yellowstone però que fa uns anys era un poble miner  i que es diu Red Lodge perquè els indis americans que el van poblar tenien els tipis vermells. Es un poble petit però amb unes casetes molt boniques i algunes de les tipiques curiositats americanes (fixeu-vos en la valla).
Després ruta cap a Billings ( on hem parat en un McDonald's, que té parquing per les autocaravanes i tot) , comprar al super ( res de botigues al downtown !!!) i cami cap a Crow Agency.
Ja us explicarem el per qué.




Dia 15. Teton NP-Yellowstone-Red Lodge

12:21 Publicat per csilvestre 1 comentaris
Avui ha set un dia rodó malgrat que ha estat el nostre ultim dia d'estada al Teton  NP i a Yellowstone. A  tres quarts de set ja erem un altre cop al Oxbow Bend Turnout  a veure els Tetons a primera hora i poder gaudir de la sensacio quan els veus reflectits al riu ( que no és un riuet qualsevol…….). Despres hem anat cap al Wllow Flats Overlook a veure la resta de muntanyes i ens hem sorprès al veure un ramat
d '  elks.
Hem enfilat cap a Yellowstone un altre cop ( la distància entre els dos parcs és força curta) i un cop a Yelostone hem fet unes quantes visites que teniem pendents. Les Moose i Lewis Falls, i el Sulphur Cauldron on hem tornat a quedar amb una olor de sofre a tota la roba i la pell que costa de marxar. Despres hem anat cap a Tower Roosevelt , el president va ser per aqui i va ajudar a consolidar el parc,  i malgrat les obres a la carretera hem pogut veure les Calcite Springs, una seccioódel Grand Canyon de Yeloowstone que es coneix com The Narrows  i que es  caracteritza per tenir  unes columnes verticals de basalt que  són part d' un riu de lava que va cobrir la zona però el més interessant és que sota les columnes  hi ha dipòsits glacials i a sobre capes de cendra volcànica. Impressionant. Després hem anat a veure el Petrified Tree, que el tenen tancat amb una valla perquè els japos no s'hi abracin per fer- hi fotos. Hem parat per dinar a un dels llocs que hi ha al costat de la carretera i……què ha passat… al cap d 'una estona ha vingut un ramat de prohorns (antilops americans) i imagineu -vos la situació  nosaltres dinant, les teleobjectius al davant, la gent mirant… sort que el mascle tenia més sentit comú i al cap
 d 'una estona ha fet anar el grup cap a un altre lloc.
Un cop ben dinants i després de l 'espectacle , sense fer la migdiada perquè a les hores centrals fa molta calor i sense fer la caminada cap al Petrified Forest Trail que la Carme insistia per veure els arbres colgats pels rius de lava in situ,sense valles, i fora de la ruta turística ( i  sort que no l'hem fet perque hem vist quatre francesos que en venien asfixiats ) hem anant cap a la Lamar Valley , una vall totalment diferent de la resta del parc.  Aqui el paisatge es molt sec, una mca ondulat, sense gaires arbre, nomes rostolls, arbustos que li donen un color groc marronos especial i que per molt que sobti esta ple danimals. Hem tornat a veure mes bufals, rascant.se, barallant.se, dormint de la calor que feina, menjant. Un niu d ospreys ( tipus aliga) pero com que hi batia un sol de cal ample ni ossos ni llops., nom;es una mostra termal  un con de traverti grisos al costat de la carretera. Hem parat al Trout Lake, no a pescar truites sino a veure si veiem la colonia de marmotes que hi ha pero la calor no les fa sortir.  

Cap al les 6 hem sortit de Yellowstone. Un parc que ens ha entusiasmat per la seva vida animal, per la seva geologia, pels  mes de 10,000  punts termals que hi ha, pels colors grocs.vermellosos i grisosos del seu Grand canyon i ja haurem visitat el dia que exploti el supervolca que hi ha a sota.

Un cop fora del parc hem agafat la Beartooth Hwy, una de les carreteres mes boniques de Nordamerica. I la veritat es que si que es espectacular. Hem pujat fins als 3,650 metres amb l autocaravana, practicament sols, envoltats de circs glacials, llacs, neu i unes muntanyes molt molt boniques. Com que anavem fent i parant, hem vist la posta de sol des de gairebe el punt mes alt. La baixada ha estat vertiginosa, en pocs minuts hem baixat 2,000 metres i es clar se,ns ha fet fosc i hem passat la nit en un lloc del National Forest.






Dia 14 Grand Teton NP



A tres quarts de set del matí ja erem a l'Snake River Overlook per veure els tres Tetons amb una bona llum, però hi havia una calitja que no els deixava veure bé (Ens avisava de la calor sufocant que avui ha fet). Hem parat a un parell de miradors més i ens hem dirigit cap a Jenny Lake. Allà hem fet un trail per la vora del llac cap a Hidden Falls i Inspiration Point (  el que li va posar el nom devia estar inspirat, però de la suada que va fer per arribar fins allà dalt !). La vista sobre el llac és preciosa i darrere tens les muntanyes i el conjunt és un paisatge muntanyenc refrescant; ja que trobes rius i alguna petita glacera i diferent al que hem fet fins ara. 
Després hem continuat un tros pel Cascade Canyon Trail fins que hem vist el cul de sac de les muntanyes. De tornarda, la mare i jo hem agafat el shuttle boat per travessar el llac mentre que el pare (el valiente) ha tornat a peu pel mateix camí, però a l' arribar ha hagut d'anar a refrescar-se al riu una bona estona. No em vull ni imaginar com han acabat la majoria d'americans (tot tipus: avis, canalla petita..) que a ple sol començaven a fer trails per aquelles muntanyes.
Increiblement hem trobat Wi-Fi gratis al Visitor Center del sud del Teton NP (i no és un McDonald's!!)


Dia 13 Yellostone - Grand Teton NP

16:23 Publicat per csilvestre 1 comentaris

Cansats com estavem ,hem aprofitat una estona més per dormir i també per rentar roba. Curiosament teniem al darrera una autocaravana de catalans de Terrrassa que estant fent diferents parcs naturals dels USA, i l'hem fet petar una estona. 
Nova ruta cap a la darrera part que ens faltava visitar, el West Tumb Gesyser, que té 2 hots spings molt macos, de colors blaus i verds, i unes fumaroles que surten del mateix llac del costat. Dins del parking, hi havia un brollador d'aigues fangoses amb la particularitat que tenia una espècie de volcanet vermell gairebé al mig.
I a partir d'aquí carretera i manta cap al Sud , al Gran Teton NP. Es tracta d'un parc molt més petit comparat amb el de Yellowstone amb un paisatge completament diferent: Molt sec a la part baixa i unes quantes muntanyes d'altitud considerable a la part dreta del parc. Després de la corresponent ullada al vistor center, hem fet un petit trail per veure un aiguamoll amb ocells anomenat Christian Point, on curiosament el que hem vist més aprop ha sigut un "Coyote", que ens mirava amb cara de Què hi fan aquesta colla de perduts aquí?
Hem rematat el dia des del mirador Oxbow Bend Turnout, on se suposava que havíem de veure animals prop del riu però a part de mosquits no hem vist res més. Això si, una posta de sol preciosa.






Dia 12. Yellowstone

16:22 Publicat per csilvestre 0 comentaris

Si busqueu un parc per veure muntanyes i fer caminades, aquets no és el vostre parc. Gairebé tot ell es troba  a una altitud de l'ordre de 2400 m, amb un paissatge de tipus alpí i amb pocs desnivells (amb algunes excepcions).
Si sou dels que us agrada embadalir-vos amb qualsevol de les meravelles de la natura, i especialment amb formes, colors, aigua bullint, i tota mena d'expressions derivades dels terrenys volcànics, aquest és el vostre parc. Ho sentim perquè hem de recòrrrer al tòpic: ES UN PASSADA !!!.
Aquest matí a 2/4 de 8 ja ens teniu  de camí  cap al Mud Volcano, que es troba a pocs Km del nostre càmping. Un del punts més curiosos es la Dragon's mouth. Es tracta  d'una mena de brollador que surt del peu d'un turó però a glopades, de manera que fa un soroll que talment deuria semblar el rebufar d'un drac i el vapor va sortint  de la mateixa manera, i veient-lo i sentint-lo es pot entendre  perquè creiem en els dracs.
A les 8 en punt ha arribat el primer autocar de japonesos, inclòs el conductor , que envaiexen tots els espais on  pot aparcar un autocar . Fan una volteta pels espais on no han de caminar gaire, i cap un altre lloc. Nosaltres encara no haviem acabat el recorregut dels diferents Hot Springs  i fumaroles que ja s'havien esfumat, peò ja n'arribava el segon.

Després hem anat a un dels punts més famosos del parc, el Gran Canyon of Yellowstone.  És soprenent veure com de les planes alpines, de cop i volta el riu comença a pendre força i ja cau a la primera cascada (Upper Falls) d'uns 30 m d'alçada , per agafar embranzida i caure a la majestuosa Lower Falls, des del punt anomenat Artist Point, amb tota la raó, encaixonada dins del Canyon, amb el doble d'alçada que les del Niagara i envoltada de parets rocoses (a banda de desenes de japonesos…)  de colors canviants entre grocs, blancs i granats. I en poc recorregut es poden veure tant des de la dreta com de l'esquerra del riu perquè no es pugui perdre pistonada. Amb tanta parada, tant de mirador i minitrail  ja se'ns ha passat el matí l com que erem a prop del Canyon Village Lodge hem anat a demanar on podiem connectar-nos (pagant, és clar)  per tal de poder penjar les explicaciones dels 2 dies anteriors.
Dinar, espera que passés el ruixadet de la tarda, i seguim camí cap al  Norris Geyser Basin. Increible. Poca gent, un recorregut extraordinari amb brolladors d'aigues fangoses de color groc, un tros més enllà grises, a l'altra un geyser, després hot springs amb colors diferentes, més fumaroles, xiuxiueig de bombelletes bullint, el geyser més gran del món (la seva penúltima erupció havia estat el 2005 i precisament la darrera va ser el 31 de juliol a quarts de vuit de la tarda (ja es podia haver esperat alguns dies…) , la terra que sembla bullir al mig del bosc, es fa díficil descriure tot el que veiem..
I com que encara ens quedaven ànims, cap a les Fountain Pot Basin, ja al sud de Norris, de recorregut menor, amb bombolles fangoses , sortidors de vapor a pressió envolatdes de roca vermella talment com si fos lava o qui sap les portes de l'infern, i un geyser d'escassa alçada que no para d'escupir aigua mentre nosaltres estavem allà.
La tornada al càmping la fem 14 hores deprés d'haver sortit al matí, ara si, ja bastant cansadets. 

No entenem com el Yogui era un ós, ja que en realitat s'hauria d'haver dit Bufal Yogui, que és el que més es veu per aqui, en canvi d'ós no n'hem vist cap!







Dia 11 Yellowstone



Constatem que els americans no tenen gaire sentit de l'humor i ni s'enrecorden del nostre amic Yogui..., imperdonable.
Avui ha estat el dia dels geisers. Hem anat a la zona del Old Faithful, és a dir el Vell Fidel perquè a banda de ser un dels més alts del món, és molt constant i es dispara gairebé cada 90 minuts. És a tocar del centre turístic i això fa que s'omplin tots els bancs i els voltants per veure l'espectacle amb una munió impressionant de persones que omplen tots els aparcaments, botigues i hotels de la zona, però en canvi, quan cal caminar una mica per veure més geisers o "basins" de colors impressionants, aigua bullent, o fumaroles, ja és redueix molt i molt la presència de gent. Això i que tot el que havíem pogut veure o llegir sobre aquesta zona del parc es queda curt. Possiblement hi ajuda molt el sol que feia, però és un festival de colors, aigua calenta i fumaroles repartides pel bosc.
Per la tarda visita a les zones Biscuit basin, Mid basin on hi ha un dels llocs més famosos, el Grand Prismatic Springs, degut a una fotografia aèria que fa que la gent s'hi vol qui en massa (aquí sí!!!), amb un monton de japonesos inhalant vafos . La veritat és que de tots el que he vist potser ens ha decebut una mica, possiblement perquè al veure'l a nivell baix, no se n'aprecien prou be els colors i contrastos i a banda sortia bastant vapor que no ho deixava veure prou be.
Encara hem fet la darrera visita al Black Sand basin, una darrera zona que encara que petita, te algun geiser i Springs també molt macos.
Això sí, molt de fenòmen turístic i fumaroles però aquí no tenim cobertura telefònica en lloc i això de wifi és pitjor que l'any passat. Ni càmpings, ni visitor center no en tenen i per aquestes muntanyes tampoc no hi han McDonals o sigui que els vespres ho preparem esperant que algun búfal porti alguna antena penjada d'una banya. Valdria més que estalviessin en algun artefacte militar i s'adaptessin als temps actuals











Dia 10 Helena-Yellowstone

12:14 Publicat per csilvestre 1 comentaris


Hem marxar d'Helena a les 6.45 del mati un cop hem passat un moment pel súper un moment ja que està obert les. 24 hores.
Hem anat en direcció a Three Forks i Bozeman. Tot el primer tros son planes de pastura amb gran quantitat de vedells per tot arreu però també immensos camps de cereals . Aquesta zona de Montana es famosa pel blat. A les onze hem arribat a l'entrada nord de Yellowstone. L'entrada es una mica tipus americà : has de passar per sota un arc de pedra molt gran que a nosaltres ens sembla que no lliga gaire amb el parc. Al cap de poques milles ja hem fet la primera parada, just a la línia divisoria entre Montana i Wyoming. ens hem anat a banyar al Boiling River: un lloc on es barregen les aigües del riu amb uns brolladors d'aigua calenta com si fos un spa. Natural i gratis! 



Després de la remullada hem anat cap a la zona de Mammoth Hot Springs on el primers que hem vist han estat una colla d'elks i els rangers protegint- los i tallant el trànsit . Després de passar pel visitor centre corresponent, dinar i descans justificat perquè feia molta calor, hem fet la visita a les Lower and Upper Terraces . En poques paraules: es una passada. Aquestes terraces son el producte de pedra calcària dissolta que continuament es va dipositant a mida de les aigua calenta es refreda quan entra en contacte amb l'aire i que es van ampliant poc a poc. El color que va des del blanc fins a colors mes ataronjats es degut a les bacteries i les algues que hi ha a l'aigua calenta. 

Després, carretera i cap a Norris amb destinació al càmping de Fishing Bridge (enorme i només per a autocaravanes ) peròi sort que el teníem reservat perquè hem arribat poc abans de tancar degut a un embús a la carretera provocat per búfals. Si,si...hem estat mes d'una hora a la carretera perquè hi havia un búfal entravessat , tallava el transit i no hi havia manera de fer-lo marxar i als costats de la carretera hi havia els de recanvi per si el feien fora i ni el primer ranger ni el segon amb els seus cotxes patrulla amb llums i tot no se'n sortien. Un cop superat el primer embús n'hem trobat dos més però no ens han fet aturar tanta estona. 

Dia 9 Glacier National Park-Helena



Després d’una  plàcida nit, que només ha esta trencada per les redades que molt sovint  els polis americans fan als indis,( aquí són  de la familia dels Blackfeet)  per multar-los si van a una milla més de velocitat de la permesa o no porten la documentacio, hem visitat el museu  of The  Plain Indian. Molt interessant, una mostra de les vestimentes, utensilis, instruments… dels nadius de les praderes  que  fan un treball minuciós amb  pell dels animals, plantes…… 

La resta del dia hem fet ruta cap a Helena, capital de Montana  conduint per totes aquestes extensions planes que en Joan anomena fàbiques del Mcdonald’s ( si és que realment fan servir carn de vedella )ja que nomes veus extensions  i extensions planes amb vedelles  i cavalls, campss de cereals i tractors enormes. A Helena hem perdut l'estona buscant l'oficina de turisme ( que estava tancada sense avisar), comprant al wallmart totes les provisions perque a partir d'ara de supers pocs, i retrobant-nos una estona amb el nostre McDonalds per escriure al bloc, que ja es ben trist que tot un pais com els Estats Units no tingui internet als visitors centers dels parcs nacionals. Al Wallmart hem comprat menjar estil americà ( es a dir, ens durarà tres dies). Aqui veieu la foto, tot i que no ha passat la censura!
Aqui també hi ha Casinos, com a Browning, que obren 24 hores!
Gràcies a tots els visitants tant locals com estrangers, tenim visites d'amics i familia que es a França, Noruega, Austràlia, Nova Zelanda 
.. I ja tenim més de 500 visites!!


Subscriure's a: Comentaris (Atom)